Es va presentar a ca seva amb una gran borratxera, es va produir una discussió que va acabar a ganivetades. Nascut a Palma, l’entrevistat d’avui, M.L. és un home de 39 anys d’edat, de mare mallorquina i de pare que no ho va reconèixer, per la qual cosa duu els llinatges dels padrins de part de mare. Té un germanastre, fill de la segona parella de sa mare.

Va estudiar fins al 6è curs d’EGB, havent repetit el primer i el tercer curs. “Als 12 anys moltes vegades vaig fer jònecs per poder anar a fer feina a la pista de cavalls, fent quadres netes, passejant i donant menjar als cavalls. Guanyava 10.000 pessetes cada setmana, però tot en negre perquè no tenia edat per esser contractar legalment”.

“Aviat vaig començar a beure i fumar, pastilles, cocaïna, un poc de tot i així anant cap avall. Vaig conèixer una al·lota de la qual vaig tenir una filla que ara té 17 anys i de la qual em vaig separar. Aquesta primera parella va morir d’accident de moto l’agost passat quant anava en la seva parella.

Se’n va anar a viure a Menorca, treballant com a repartidor de diaris “Ultima Hora, “Diario de Mallorca” i també diaris estrangers. Allà va conèixer una altra al·lota, de qual va tenir una filla nascuda a l’any 2009. Però com a conseqüència d’una forta discussió va ser jutjat i condemnat amb una ordre d’allunyament de 500 metres per un període de 5 anys.

Torna a Mallorca i de llavors ençà ha estat consumint estupefaents, fent nyaps, collint ferralla, ferros i cables dels contenidors de fems amb els carrets dels supermercats per vendre-ho i així pagar-se el consum.

“He viscut amb sa padrina, ma mare, que s’havia separat de la seva segona parella i un germà seu (el tio) que estava casat però havia mort sa dona. He estat condemnat dues vegades per robatori amb força. una a 6 mesos de presó i l'altra a 6 mesos de presó i 6 mesos de feina per a la comunitat. Aquesta segona vegada va ser després de morir sa padrina ara fa 4 anys”.

Un dia es presentà a ca seva amb una gran borratxera i es va produir una acalorada discussió amb el tio, que acabà rebent un parell de ganivetades. No va presentar denuncia i a l’hospital va dir que s’ho havia fet amb un vidre.

Ha estat a dos centre de des-intoxicació: un a Jerez i l’altre a A Corunya. A ambdós no més ha aguantat 6 mesos, però sa veritat és que no ha avançat gran cosa, perquè cada vegada ha tornat a recaure en les addiccions. “Al final ma mare i el tio em tragueren fora de casa i vaig anar a dormir a una caseta de fora-vila. Això era a l’hivern, perquè a l’estiu ho feia a una teulera abandonada i allà feia el menjar i em dutxava”.

Havia perdut la documentació i la família de la primera parella li lliuraren el Document Nacional de Identitat. En aquesta situació, no tenia altre recurs que demanar ajuda a les institucions i mitjançant alguns companys i altres antics usuaris de l’Alberg de Manacor va anar a demanar plaça, que va aconseguir una mes després degut a la llista d’espera que hi ha des de fa mesos.

“Ara fa una setmana que som a l’alberg. Tinc un mono terrible per l’alcoholisme que pateixo i he de beure un poquet sense arribar al 0’20 perquè del contrari no em deixen entrar al l’Alberg. He d’anar al metge perquè em doni unes pastilles. Ara ja no faig ferralla, però me costa molt dormir. Aquesta nit passada ja he dormit un poc millor. . .

En general, confessa que des de que és a l’alberg ha pres consciència que la seva vida necessita una reconducció, que no pot continuar com fins ara i que no més ho pot fer des d’aquí, gràcies als serveis de cada dia i sobre tot de les atencions i assessorament que rep del personal de la Fundació que és molt professional.