L'ASM felicita els Estats Units pels 250 anys d'independència

Avui de matí, 3 de juliol, una representació de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca s'ha desplaçat al consolat dels Estats Units per felicitar aquest país pels 250 anys d'independència. El president de l'entitat, Jaume Sastre, ha oferit una roda de premsa on ha fet les següents declaracions: 

1. Nosaltres som aquí, primer, per FELICITAR els Estats Units pels 250 anys de la DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA. La Declaració de la independència dels EUA, de 4 de juliol de 1776, és la mare de gairebé totes les revolucions de les colònies, perquè va beure de les idees i conceptes de la Il·lustració com la llibertat, la sobirania del poble, la separació de poders i els drets inalienables de les persones, que es van escampar arreu del món. El triomf i la victòria de la de la independència dels Estats Units, reconeguda al Tractat de París el 10 de desembre de 1793, va provocar l'efecte allau de neu, i el 1804 Haití es va independitzar de França portant la Il·lustració fins a les seves últimes conseqüències lògiques: va ser la primera revolució de la història on els esclaus van aconseguir abolir el sistema esclavista i fundar una república independent.

Entre les dues revolucions, la dels EUA i la d'Haití, hi ha una connexió directa ja que el 1779, durant la Guerra d'Independència dels EUA, un regiment de soldats de color lliures, procedents de la colònia francesa de Saint-Domingue (el futur Haití), va lluitar al costat dels nord-americans contra els britànics en el Setge de Savannah. Homes clau que més tard liderarien la revolució haitiana van aprendre a lluitar i van viure en primera persona l'experiència de combatre i derrotar tot un imperi en terres nord-americanes. A partit dels EUA i d'Haití, el tsunami de colònies que es van independitzar durant el segle XIX fou imparable i la llista és molt extensa.

Els nord-americans van fer la independència de l'única manera que podien: aprofitant la rivalitat, la competència ferotge i les bregues entre els grans imperis colonials de l'època, Espanya, França i el Regne Unit. De fet, la gran majoria, per no dir totes les ex colònies, que s'han independitzat des de 1776 fins avui han anat pel mateix camí: aprofitar les bregues entre els grans imperis de cada època per trobar una petita escletxa per on escapolir-se i sortir de la presó! Aquesta és la gran lliçó que els catalans tenim pendents d'aprendre, un aprenentatge sense el qual és impossible culminar el procés d'independència amb la victòria i la consolidació de la REPÚBLICA CATALANA.

2. Nosaltres som aquí per RECORDAR I HONORAR els menorquins que van lluitar per la Independència dels Estats Units (1775-1783), en especial el mariner JORDI FERRAGUT MESQUIDA (Ciutadella 30 de setembre de 1755 - Point Plaguet, Pascagoula, Mississipi, 4 de juny de 1817), recordat entre els nord-americans com en George Ferragut, pel seu seu compromís en la revolució.

Jordi Ferragut va emigrar cap Amèrica el 1773 i el 1775 ja capitanejava un petit vaixell que feia la ruta entre l'Havana i Veracruz. Es va sumar de manera voluntària i entusiasta a la causa dels colons americans contra la Corona britànica i va rebre el rang de primer tinent de la marina de Carolina del Sud. Va participar en combats clau com la defensa de Savannah, on fou capturat pels anglesos el 1780. Un cop alliberat en un intercanvi de presoners, es va incorporar a l'exèrcit de terra. Segons la tradició històrica, va arribar a salvar la vida del coronel George Washington (futur primer president dels EUA) a la batalla de Cowpens. Ja en una edat avançada, va tornar a agafar les armes per lluitar novament contra els anglesos en el conflicte de 1812. La nissaga de Jordi Ferragut va fer història. ja que seu fill, David Glasgow Ferragut, va heretar la seva vocació marinera, va esdevenir un heroi de la Guerra Civil Nord-americana i va ser nomenat el primer almirall de la història de la marina dels Estats Units.

3. També nosaltres som aquí per RECORDAR, igualment, el mallorquí, JOAN BAPTISTA PICORNELL GOMILA (Palma, 1759–1825), un mallorquí il·lustrat i revolucionari que, en el context de les grans transformacions polítiques dels segles XVIII i XIX, va compartir els ideals de llibertat i d'emancipació de les colònies que també van marcar el naixement dels Estats Units. Picornell Gomila el 1776 tenia desset anys, no va participar directament en la revolució nord-americana però fou un dels primers mallorquins que va entendre els ideals republicans i absorbí la influència del 4 de juliol de 1776, una data que canvià la història del món per sempre, i que Picornell va contribuir a difondre per Europa, el Carib, Amèrica del Sud...

4. Nosaltres som aquí per AFIRMAR que la independència de la nació catalana sencera no és un afer intern d'Espanya, de França ni d'Itàlia, i molt manco tampoc de la Unió Europea, sinó que és un conflicte colonial irresolt que té arrels internacionals com són els tractats infames, encara avui vigents, dels Pirineus (7 de novembre 1659) i el Tractat d'Utrecht (13 de març de 1713). I ja que hem esmentat la UE, nosaltres som aquí també per DENUNCIAR que, dintre el que s'auto-considera el bressol "de la democràcia, la igualtat i la fraternitat", hi ha ciutadans de primera divisió -els que tenen un estat al darrere- i ciutadans de tercera, que som els ciutadans de les colònies europees i de les nacions sense estat que hem de suportar fins i tot les provocacions, humiliacions i arbitrarietats dels jutges impostors del Tribunal Europeu de Drets Humans.

5. Nosaltres som aquí per SITUAR enmig del debat els greus problemes que posen en perill la supervivència del nostre poble. Enguany fa 40 anys que les Illes Balears vam entrar a la UE com una colònia d'Espanya. El 1986, les Illes Balears érem la primera CA d'Espanya en renda per càpita, amb un 34 % superior a la mitjana espanyola; i avui ja som la sisena, després de Madrid, el País Basc, Navarra, Catalunya i Aragó.

Nosaltres som aquí per afirmar que per afrontar el monocultiu turístic imposat per la metròpoli amb AENA al control dels ports i aeroports, la sobreexplotació dels recursos naturals, la saturació de les carreteres, de les escoles i dels hospitals, l'espoli fiscal, l'empobriment de la classe mitjana, la destrucció de la xarxa comercial autòctona, la superpoblació, la minorització dels mallorquins, el genocidi lingüístic i cultural exercit pels jutges forasters, l'especulació urbanística que condemna els nostres joves a no poder tenir un habitatge, la marginació social, les barraques que han tornat a omplir els ponts de les autopistes, etc., no hi ha altre camí que la independència, dotar-nos d'estat propi i sortir de la UE.

Que quedi molt clar, segons la nostra opinió, que el nostre enemic, els enemics de Mallorca, són el colonialisme espanyol i el colonialisme de la Unió Europea, que tracta els nostres pescadors com si fossin delinqüents i les illes de la Mediterrània (Balears, Còrsega, Sardenya, Sicília...) com si fóssim els seus esclaus. Els nostres enemics no són els colombians, ni als argentins, ni els marroquins..., tots ells ciutadans de tres ex colònies d'Espanya que al seu dia es van aconseguir alliberar dels seus colonitzadors. Des de l'ASM lluitarem fins al final per la independència, per tenir un tracte d'igualtat, de tu a tu, i de respecte amb la resta d'estats del món.

Finalment i per acabar, volem agrair al virrei a les colònies d'ultramar, Alfonso Rodríguez Badal, i al seu secretari general, Rubén Castro Ortega, per haver-nos prohibit la concentració de demà i haver-nos regalat publicitat gratuïta.