
AGENCIA MANACORNOTICIAS 15/06/2021 - 15:48:00 | ![]() ![]() |

![]() | Al costat de la línia marcada el Tribunal Suprem cal tenir en compte a l'hora d'aplicar el que es preveu en el art.124.1 del ROEX quin ha estat l'evolució que hi ha hagut en aquesta matèria en l'àmbit del dret de la Unió Europea |
Es flexibilitza la normativa que regula les condicions de l'arrelament laboral per obtenir el permís de residència.. La Secretaria d’Estat de Migracions acaba de publicar l’esperada Instrucció SEM 1/2021 sobre el procediment relatiu a les autoritzacions de residència temporal per raons d’arrelament laboral.
El Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, després de la seva reforma per Llei orgànica 2/2009 (d'ara endavant, “ROEX”) preveu l'arrelament com una de les figures que permeten l'accés a la residència per circumstàncies excepcionals en l'article 124 del seu text. Són tres els supòsits que s'han desenvolupat reglamentàriament: arrelament laboral, arrelament social i arrelament familiar. El literal del precepte sobre arrelament laboral estableix el següent:
"Per arrelament laboral, podran obtenir una autorització els estrangers que acreditin la permanència continuada a Espanya durant un període mínim de dos anys, sempre que manquin d'antecedents penals a Espanya i al seu país d'origen o al país o països en què hagi residit durant els últims cinc anys, i que demostrin l'existència de relacions laborals la durada de les quals no sigui inferior a sis mesos.
A l'efecte d'acreditar la relació laboral i la seva durada, l'interessat haurà de presentar una resolució judicial que la reconegui o la resolució administrativa confirmatòria de l'acta d'infracció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social que l'acrediti.”
Amb data 25 de març de 2021, el Tribunal Suprem ha dictat la sentència 1184/2021 en la qual interpreta aquest article. En concret, l'Alt Tribunal especifica que el paràgraf segon d'aquest 124.1 no implica que l'acreditació de la relació laboral i de la seva durada hagi de dur-se a terme exclusivament a través dels mitjans establerts en ell (resolució judicial o acta d'infracció de la Inspecció de Treball i Seguretat Social), sinó que podrà demostrar-se per qualsevol mitjà de prova vàlid en dret.
Aquesta doctrina jurisprudencial ha estat ratificada en les posteriors sentències 1802/2021 i 1806/2021. En elles el Tribunal Suprem recorda que el criteri d'arrelament s'ha configurat com l'existència de vincles que uneixen a l'estranger amb el lloc en què resideix, ja siguin de tipus econòmic, social, familiar, laboral, acadèmic o altres que siguin rellevants per a apreciar l'interès de l'estranger a residir al nostre país i determinin la prevalença de tal interès particular per a la concessió del permís de residència temporal sol·licitat.
Sobre aquesta base, l'Alt Tribunal fa èmfasi en el fet que no qualsevol circumstància dona lloc a l'arrelament, sinó que ha d'existir “una vinculació especial amb el nostre país”. Per això, refereix expressament el fet que és oportú entendre que en el cas de l'arrelament laboral la relació de treball ha d'haver-se donat en els dos anys anteriors a la presentació de la sol·licitud.
Al costat de la línia marcada el Tribunal Suprem cal tenir en compte a l'hora d'aplicar el que es preveu en el art.124.1 del ROEX quin ha estat l'evolució que hi ha hagut en aquesta matèria en l'àmbit del dret de la Unió Europea (UE), la jurisprudència del Tribunal de Justícia (TJUE) o quins criteris s'hagin fixat en el pla internacional.
La Instrucció esmentada també desenvolupa detalladament els requisits generals per sol·licitar l’arrelament laboral que, a més de la permanència continuada a Espanya i la manca d’antecedents penals, detalla els tipus de relacions admesos, modalitats contractuals i nombre d’ocupadors, la forma d’acreditar les relacions laborals i aquestes que estiguin excloses.
Son petites passes que donen les Administracions Públiques per flexibilitzar la normativa sobre estrangeria i a la vegada, i, el que és més important, pal·liar situacions de evident injustícia que pateixen emigrants que han vingut al nostre país cercant una millora de vida que no han trobat al seu lloc de naixement.
Tant de bo que immigrants en situació irregular, entre que es troben usuaris de l’alberg, es puguin acollir a aquesta instrucció per assolir el dret fonamental al treball tant necessari per a la dignificació de la persona. Información desde el Bloc de la Fundación Trobada/Albergue de Manacor.


- Sant Llorenç des Cardassar ha aprovat la cessió gratuïta al Govern de la parcel·la municipal situada al c/sa Roca 5, de Cala Millor, destinada a la construcció d'un nou Centre Integrat de Formació Professional (CIFP)
- Gemma Triay y Paula Josemaría liderarán el Rafa Nadal Academy Team en las Hexagon World Series
- CCOO exige que Illes Balears esté presente en todas las futuras negociaciones sobre la indemnización por residencia
- El Centro Universitario Nebrija Mallorca celebra una jornada de puertas abiertas para dar a conocer su Grado en Enfermería y el nuevo campus de Manacor
- PIMEM alerta que la nueva regulación laboral impone más cargas innecesarias a las pymes de las exigidas por Europa y cuestiona que se haya hecho sin diálogo
- El Consell licita nuevos proyectos para mejorar la climatización y la seguridad de diferentes centros del IMAS
- A la final Intercontinental por la vía épica (3-1)
- La presidenta Prohens ha asistido a la feria del Dijous Bo de Inca 2026, acompañada en la Comitiva entre otras autoridades por el alcalde del municipio Virgilio Moreno, a las 20:30h hay Cercavila de Foc y Batucada
- Manacor presenta «Un dia ens semblarà impensable», la campanya del 25N que crida a actuar davant les violències masclistes. La iniciativa inclou un espot, una projecció nocturna, cartelleria arreu del municipi i un programa
- A información pública por un plazo de 30 días hábiles para reclamaciones o sugerencias el protocolo inicial del Ayuntamiento de Manacor para la prevención y actuación en casos de violencia y acoso laboral

























Sí
No



















