"L'art arriba més enfora que l'home de l'art"
Blai Bonet

L'exposició 'Ara veuràs en Blai Bonet' vol amplificar la llarga conversa entre el seu autor, Blai Bonet, i un enfilall d’artistes plàstics que han establert connexió́ amb el poeta, tant a partir de la seva coneixença personal com a partir de la lectura dels seus textos. Una llarga, inacabable conversa, perquè així és la Paraula del poeta.

És prou coneguda la relació de Blai Bonet amb l’art: com a editor i autor de textos de catàleg a l’Editorial Polígrafa –col·laboració que inicia en la dècada de 1960 i en la que escriu textos sobre Tàpies o pintura romànica–, com a escriptor literari amb nombroses referències al món artístic –infinitud de pintors, escultors, fotògrafs i artistes del món del cinema apareixen en els seus poemes, així com referències i reflexions sobre l’art. “L'art arriba més enfora que l'home de l'art”, escriu el poeta a El jove (1987). A més de l’obra escrita, també cal destacar la relació personal que Blai Bonet mantingué amb nombrosos artistes i galeristes de la seva època. Noms com Toni Catany, Biel March, Pep Pinya, Jordi Bonet, Horacio Sapere, Joan Miró, Rafel Joan, Guinovart o Miquel Barceló formen part de l’univers relacional del poeta, un sistema ben travat que demostra el pes de Blai Bonet en la cultura i l’art del seu temps, i també el seu poder gravitacional en relació a tot allò que envolta la percepció humanística dels sabers i l’art.

Una representació d’aquests amics i coneguts artistes conforma el primer tram de l’itinerari de l’exposició, que fa presents obres de Miquel Barceló, Horacio Sapere, Francisco Bernareggi, Biel March, Toni Catany, Eva Choung-Fux, José Luís González ‘Tudanca’ i Lluís Castaldo.

Donant continuïtat a aquest rastre, s’ha convidat a una selecció d’artistes actuals a establir un nou diàleg amb l’escriptor, des d’artistes consagrats com Rafel Joan fins a artistes emergents com Júlia Febrer, passant per Guillem Nadal, Catalina Julve, Tanit Plana, Albert Pinya, Alicia Kopf i Claire O’Keefe. Des de diferents disciplines artístiques –pintura, instal·lació, escultura, fotografia– s’apropen a l’obra de Bonet, perllongant un diàleg que dura dècades i que traspassa la mort del poeta i el projecta futur enllà. Vet aquí una nova constatació de la conversa inacabable a què ens condueix la paraula blaibonetiana: la seva vigència i contundència, la saviesa i la densitat que l’amara i que celebram enguany en el seu centenari com una de les més riques expressions d’un art germinador.

Un diàleg eclèctic, dels inicis del poeta a la seva posteritat
La selecció d’obres desplega un ventall que remet a les diverses facetes textuals i gèneres conrats per Blai Bonet: poesia, novel·la, text de catàlegs d'art i dietaris. També permet abraçar un vast període de temps, i constatar la vivor d’aquest diàleg entre creadors des dels inicis del poeta a la seva posteritat. Així, es troben peces que remeten als primers anys d’escriptura, com el retrat de l’artista establert a Santanyí Francisco Bernareggi d’un joveníssim Blai Bonet l’any 1952, just en els anys en què donava a conèixer els seus primers poemaris. La peça forma part de la col·lecció privada de l’escriptor, i ha estat cedida per a l’ocasió pels seus hereus per a aquesta mostra. També en forma part el ‘Cartell a Blai Bonet’ creat per Miquel Barceló l’any 1989, a propòsit de l’homenatge que la UIB dedicà al poeta: una peça que també ha romàs exhibida a la Casa Blai Bonet des de la seva inauguració i que retornarà a la col·lecció particular en acabat aquesta exhibició a S’Abeurador.

Nombroses peces donen compte de les relacions que al llarg de la trajectòria va mantenir el poeta amb artistes del seu temps, i de la inspiració que generà en tants creadors durant dècades: així ho fan palès les peces de Lluís Castaldo, una ceràmica de 1978; o el retrat de Bonet a càrrec de Horacio Sapere (1985), creat en díptic amb un retrat de la seva icònica taula-braser. També en vida de l’autor s’hi adreçaren a través de l’art artistes com Eva Choung-Fux (‘Besuch bei Blai Bonet’, 1983); Rafel Joan (‘Carrer Escudellers’, 1991); i Guillem Nadal (‘Creu 1-2’, 1992). Altres artistes, com Biel March –a qui dedicà el ‘Albons de Virgili’– o el fotògraf Toni Catany  –amb qui treballà, entre d’altres, la sèrie dedicada a ‘Somiar déus’– formen part de la mostra amb peces no coetànies al poeta: en el cas de Toni Catany, es recull un dels seus ‘Altars profans’ (2013), que homenatja de manera ben explícita a Blai Bonet sota el títol ‘Els ulls del món’; pel que fa al pollencí Biel March ha volgut participar amb una peça ben recent, que titula ‘Tot el pes de l’existència’ (2026). També hi és representant José Luis Gonzàlez ‘Tudanca’ amb l’obra Amanecer (2009).

A més d’aquests autors que formaren part directament de l’òrbita creativa de Bonet, l’exposició propicia una perpetuació del diàleg del poeta amb el món de l’art més actual. Així s’esdevé amb el conjunt instal·lació ‘Didol’ (2023) i ‘Monument als vençuts’ (2022) de Cati Julve; la peça ‘petó’ (2026) de Tanit Plana; ‘Fent visible el mar’ (2026) de Claire O’Keefe; o la ‘Interfície de lectura per a un poema de Blai Bonet’ (2026) d’Alícia Kopf. Cap destacar la lectura de l’autor a càrrec de dos joves artistes mallorquins, com ‘Autoretrat. Blai Bonet’ (2026) d’Albert Pinya o ‘que al coll em creix un pinar’ (2026) de Júlia Febrer.

Cadascuna de les peces es presenta en l’exposició en diàleg explícit amb algun fragment de text, poètic o de prosa, de Bonet. El diàleg és, certament, eclèctic. Des de la tècnica més matèrica de les pintures quasi escultòriques de Guillem Nadal fins arribar a la peça audiovisual d’Albert Pinya es presenta un recorregut farcit de les més diverses tècniques i estils artístics. La pintura colorista de ‘Tudanca’ ens remet a les pintures rupestres i contrasta tècnicament amb el dibuix a llapis de Bernareggi; la fotografia de format clàssic que crea un imaginari de natura morta i ens transporta a èpoques passades de Toni Catany es contraposa al tractament de la tècnica que en fa Tanit Plana amb la seva obra ‘petó’, impresa damunt tela penjant en moviment i que ens allunya de la solidesa estilística del fotògraf de Llucmajor. La investigació que fa Alicia Kopf dels sistemes de comunicació mitjançant interfícies tecnològiques es lliga a l’ús de l’ortofoto de Mallorca de l’any 1956 que Biel March ens mostra a la seva instal·lació ‘Tot el pes de l’existència’, dues tècniques allunyadíssimes en el temps i l’espai. Les diverses instal·lacions, de Cati Julve, Júlia Febrer, Claire O’Keefe converteixen l’objecte artístic en el missatge mateix més enllà del suport considerat com a simple format, contrasten amb l’ús de la pintura i el color característiques de les peces d’Horacio Sapere i Rafel Joan, a l’igual que la grafia de Barceló es contraposa en estil a la d’Eva Choung-Fux. I la presència de la peça de Castaldo ens remet a l’esbrancament de l’artesania convertida en art. Una diversitat que compon una totalitat que ens remet a la concepció de l’art que tenia Blai Bonet, una conjunció de totes les arts -pintura, escultura, text, música, arts decoratives- amb la utilitat de conscienciar i canviar el món.

* L'exposició romandrà oberta per a visites del 9 d'octubre al 14 de novembre.
L'entrada és lliure i gratuïta.
Horari de visita:
–de dimecres a dissabte de 10 a 14h
–dijous també a la tarda, de 15 a 18h.