Miquel Veny va fer de director indicant als músics amb uns paràmetres molt oberts
10 de gener, s’Agricola vàrem estrenar un nou format d’expressió artístic avui, de la mà de Miquel Veny, artista plàstic que va ser alumne del Batxillerat Artístic de l’IES Mossèn Alcover de Manacor
Acompanyat per Franco Bombelli al piano i Jordi Rodríguez al saxo tenor Saxo Glisando i Gaizka Taro a la serra. El que vérem, i escoltarem, va esser una intervenció sonora, i la pintura gestual.
AGENCIA MANACORNOTICIAS 11/01/2026 - 16:17:00
Miquel Veny abans de començar va explicar al nombres públic assistent, que l’acte consistiría en generar una partitura gràfica en directe que funcionava com un diàleg entre el so i la línia.

MIQUEL VENY . Ahir dissabte 10 de gener, s’Agricola vàrem estrenar un nou format d’expressió artístic avui, de la mà de Miquel Veny, artista plàstic que va ser alumne del Batxillerat Artístic de l’IES Mossèn Alcover de Manacor i actualment es estudiant de Belles Arts a la UB de Barcelona.

Acompanyat per Franco Bombelli al piano i Jordi Rodríguez al saxo tenor Saxo Glisando i Gaizka Taro a la serra. El que vérem, i escoltarem, va esser una intervenció sonora, i la pintura gestual. Aquesta pràctica artística anomenada performance (art corporal, art d’acció, live art, Fluxus, happening, etc.), basades en el moviment, l’acció, el gestual i l’equiparació de l’art amb la vida apareix en els anys seixanta.

Segons aquesta idea, la performance escapa a la repetició, per tant, hi ha sempre un substrat irrepresentable en tota representació, és a dir, alguna cosa que s’escapa i que és irrepetible i intraduïble.

Les pràctiques artístiques dels anys seixanta i setanta, com l’art corporal, els happenings, les accions, etc., despenjaran l’art contemporani de les parets dels museus per trencar amb la quarta paret i dotar així l’escena de l’art contemporani de característiques teatrals. Les performances són esdeveniments expressius efímers i, com a tal, només existeixen mentre es realitzen.

Segons aquesta idea, la performance escapa a la repetició, per tant, hi ha sempre un substrat irrepresentable en tota representació, és a dir, alguna cosa que s’escapa i que és irrepetible i intraduïble. Encara que la performance es repeteixi en una altra ocasió, mai serà la mateixa, ja que el seu context, temporalitat i públic seran diferents. La pràctica d’escriptura sobre la performance no té la finalitat de preservar, fixar, immortalitzar o descriure alguna cosa, sinó precisament de produir-ho de nou, és a dir, que aquest moment d’escriptura esdevé un altre esdeveniment.

Miquel Veny abans de començar va explicar al nombres públic assistent, que l’acte consistiría en generar una partitura gràfica en directe que funcionava com un diàleg entre el so i la línia. En Miquel Veny va fer de director indicant als músics amb uns paràmetres molt oberts a nivell interpretatiu deixant pas a un gran ventall de possibilitats.

L’intervenció es va dividir en dos actes. La primera part va esser interpretada per Franco Bombelli i Jordi Rodriguez al saxo Tenor i la segona per Gaizka Taro a la serra i Jordi Rodriguez al saxo glisando. ( i a un moment donat d’incorporar el Piano per poder fer un apoteòsic final. El resultat de la interpretació, uns traços de tres colors fabricats per Veny, es podran veure durant tot el mes de gener a la sala d’actes al primer pis de s’Agrícola, mentre que per ses xerxes socials podreu gaudir del video en directe de l’acte.

¿Te ha parecido interesante la noticia?

 Sí  No
Reciente
Visto
Comentado