Les paraules d'en Tomeu Rosselló mereixen ser escoltades. No parla des del ressentiment, sino des de l'experiència de qui va ser batle, va presidir durant anys el PP de Manacor i coneix els seus procediments interns. El problema no és una persona concreta ni que el partit incorpori gent nova o procedent d’altres formacions. El problema és fer-ho prescindint de la Junta Local, de la militància i de les persones que fa dècades que treballen pel projecte. Un candidat no hauria d’arribar imposat: hauria de ser proposat, debatut i avalat a través dels mecanismes establerts. Ara més que mai, el PP necessita incorporar persones que creguin realment en els seus principis i valors. I creure-hi comença per respectar els estatuts, els òrgans interns i la voluntat dels afiliats. No és coherent defensar la democràcia davant la ciutadania i prescindir-ne a l’hora de prendre les decisions internes més importants. Des de fa més d’una dècada, una part del PP ha anat perdent la seva vertadera funció política per convertir-se en una estructura massa centrada en els càrrecs, els equilibris interns i les trajectòries personals. Els qui vàrem conèixer la política dels anys noranta recordam una època en què moltes persones hi arribaven després d’haver treballat i exercit una professió. La política es vivia com una etapa de servei públic, no com un modus vivendi. El PP i el PSOE haurien de reflexionar sobre la classe política professional que han contribuït a crear. La societat necessita representants amb experiència fora del partit, coneixement dels problemes reals i voluntat de servir durant un temps raonable. En Tomeu té raó en allò essencial: renovar-se pot ser necessari, però fer-ho ignorant els estatuts, la militància i la democràcia interna no és renovació.

Uno decente del PP, lo demás no valen nada son unos vendidos, si se da de baja del PP muchos irán detrás de el.