Opinió: No hi ha temps que no torn. De les cendres, un nou vol. Diu la saviesa popular que no hi ha temps que no torn. I, en política, aquesta dita sembla complir-se amb una puntualitat gairebé matemàtica. Durant anys, el Partit Popular de Manacor ha travessat una etapa de desorientació, pèrdua de confiança i allunyament d’una part important del seu electorat. Moltes persones que havíem sentit aquestes sigles com a pròpies deixàrem de reconèixer-hi aquell projecte construït sobre uns principis, uns valors i una determinada manera d’entendre el servei públic. Ara el vent sembla que torna a bufar a favor i entre afiliats i simpatitzants reapareix una il·lusió que feia temps que semblava adormida. És una bona notícia, però també obliga a estar atents: quan un projecte recupera força, sempre apareixen els qui volen acostar-se novament al timó, no necessàriament per remar, sinó per decidir el rumb des de darrere.

Resulta preocupant que persones vinculades a etapes que contribuïren al deteriorament del partit intentin recuperar influència, accedir a càrrecs o situar persones fàcils de dirigir. Una renovació només aparent, al servei d’interessos, equilibris i estratègies que poc tenen a veure amb les necessitats reals de Manacor. L’Ajuntament no pot estar al servei d’unes quantes persones ni d’interessos particulars. Ha d’estar al servei dels ciutadans. I el Partit Popular de Manacor no pot tornar a ser una estructura controlada des de l’ombra, sinó una organització viva, democràtica i arrelada al municipi.

El partit necessita persones preparades, amb criteri propi, capacitat de gestió i coneixement de Manacor. Persones que no arribin per ocupar una cadira, sinó per assumir una responsabilitat; capaces d’escoltar, construir equip i impulsar un projecte innovador i de futur. Aquest és també l’exemple que s’ha de transmetre a les noves incorporacions. Si comproven que les decisions continuen prenent-se mitjançant moviments externs a la Junta, converses reservades o fets consumats, difícilment aprendran que la política s’ha de fonamentar en la lleialtat, la responsabilitat, la prudència, la recerca de consens, la integritat i la transparència. L’exemple no es proclama: es dona.

En aquest sentit, no sembla que la millor carta de presentació d’una possible candidatura sigui que el nom del candidat aparegui a la premsa abans que la Junta Local s’hagi reunit, deliberat i expressat. Independentment de qui propiciàs la notícia, les formes importen. I, en política, moltes vegades les formes també revelen el fons. Donar a conèixer públicament un candidat abans de seguir els procediments interns pot generar desconfiança entre la militància i transmetre la sensació que les decisions ja estan preses, mentre els òrgans del partit només són convocats per ratificar-les. Tampoc seria just carregar aquesta situació damunt la persona proposada, que potser no ha decidit com el seu nom ha arribat als mitjans. La responsabilitat no sempre correspon a qui apareix a la fotografia, sinó també a aquells que preparen l’escenari, mouen les peces i després observen des de la distància.

Enmig d’aquesta situació, és necessari expressar el meu suport al nou president de la Junta Local. Una persona jove que assumí aquesta responsabilitat i que probablement no imaginava que viuria la política entre pressions, interessos creuats i moviments que poden dificultar la seva feina abans d’haver pogut desenvolupar el seu projecte. Ara més que mai ha de saber que té el suport de moltes persones que hem sentit aquests colors i aquestes sigles des de la transparència, el debat d’opinions i la voluntat d’arribar a consensos. Persones que no cercam càrrecs ni reconeixements, sinó que esperam que el partit recuperi la seva identitat, credibilitat i vocació de servei.

Aquest suport també implica una exigència: actuar amb independència, escoltar totes les veus, defensar els òrgans del partit i no permetre que ningú converteixi la seva presidència en una peça dins una estratègia dissenyada per altres. Ser jove no significa ser manipulable ni haver de renunciar al criteri propi. Pot significar tenir la llibertat, la força i el coratge necessaris per rompre amb les pràctiques del passat. Ara és el moment de fer el gran canvi que necessita la política: escoltar activament, no només sentir. Escoltar els antics militants que han estat en la batalla política amb honor, han defensat les sigles en temps difícils i conserven l’experiència necessària per no repetir els mateixos errors. Però també escoltar una nova generació que aporta energia, preparació, noves idees i una manera diferent d’entendre la participació i el servei públic. El futur s’ha de construir unint els militants històrics que han defensat el partit des dels inicis de la democràcia amb els qui han nascut en plena era de les xarxes socials. Uns aporten experiència, arrels i memòria; els altres, força, valor i coratge. Entre tots han de construir un projecte de convivència al servei del bé comú, perquè són les accions, i no els discursos, les que demostren qui som.

Per això preocupa veure com alguns antics “samurais” semblen tornar a aparèixer ara que les circumstàncies són més favorables. Convé recordar que el codi samurai situava la lleialtat, l’honor i la responsabilitat per damunt de la conveniència personal. Quan fallaven, assumien les conseqüències dels seus actes. Traslladat a la política democràtica, aquest sentit de l’honor consisteix a reconèixer els errors, abandonar les maniobres, deixar de controlar des de l’ombra i fer una passa al costat quan la pròpia etapa ha acabat. La renovació no és només canviar els noms d’una candidatura. És canviar les maneres de fer, respectar els estatuts, la Junta Local i la militància, escoltar els actuals regidors de l’oposició, els militants històrics, les noves incorporacions i les persones que avui assumeixen responsabilitats al Govern Balear i al Consell de Mallorca.

El Partit Popular de Manacor té davant una oportunitat que no hauria de desaprofitar. Pot reconstruir un projecte sòlid, recuperar la confiança de la ciutadania i preparar una candidatura capaç de governar el municipi. Però aquesta reconstrucció només serà creïble si es fa des de la base, amb transparència, respecte i participació. No hi ha temps que no torn. Però que tornin les oportunitats no significa que hagin de tornar també els mateixos errors, les mateixes ombres ni els mateixos samurais. La història ha de servir per aprendre, unir generacions i construir un futur millor. No per repetir-la. Signat per: Antònia Febrer Santandreu